tornar

        

    

                        

 

VERSOTS 2002              

 

Borró:            Bona gent de Sabadell!

                        Som aquí altra vegada

                        per passar un xic pel garbell

                        tots aquells que l’han cagada.

                        No patiu, al balconet,

                        que en direm per (a) tots els gustos,

                        a en Gorina o la Calvet,

                        Civís, Obiols o Bustos.

                        N’hi ha més d’un dalt del balcó

                        que callats prou ens voldria:

                        d’encaixar, no en sap gens, no,

                        ni ens té gaire simpatia.

                        Que no ho dubti, però, ningú:

                        que amb vint anys de testimoni,

                        els versots ja són, segur,

                        de Sabadell, patrimoni.

Sant Miquel:            Ets un ximple, diablot,

                                    ja te’n pots anar a l’infern;

                                    contra mi ningú no pot,

                                    que m’envia el Pare Etern!

                                    Sóc l’Arcàngel Sant Miquel,

                                    i un missatge us he portat:

                                    que feu cas del Déu del cel,

                                    i us rendiu sense combat!

Llucifer:            Que el sentiu, aquest cregut?

                         No en feu cas, que és un tanoca!

                        Jo, que sóc tan collonut,

                        us ben juro que no hi toca.

                        Com el vostre general

                        us convido a aixecar el got,

                        i altres coses, tal com cal:

                        qui no folla, és que no pot!

                        No cregueu pas que em despisto

                        del que ens duu avui aquí;

                        foteu banyes a tot Cristo,

                        i crideu ben fort amb mi!

Tots:  Vinga gresca i xerinola,

            vinga foc i sorollàs,

            i que visqui la titola

            i els collons de Satanàs!

Sant Fèlix:            Ja podeu anar cridant,

                        diablots de faç sinistra,

                        que el poder que tinc és gran,

                        puix del Cel en sóc ministre.

                        No patiu, sabadellencs,

                        que us darem protecció

                        de banyuts o terrassencs

                        (no sé pas el que és pitjor)!.

Diablessa:            Res no temis, Llucifer,

                        perquè sóc al teu costat;

                        la meva arma aixecaré

                        contra el Cel i la bondat!

                        Diablessa sóc, com cal,

                        dels diables, la muller;

                        si voleu sucar el pardal,

                        prou sabeu el que heu de fer!

Tots:  Vinga gresca i saragata,

            vinga foc i molta fressa,

            i que visqui la patata

            de la nostra Diablessa!

Sant Miquel:            Dona de llengua esmolada

                                    que combats contra l’Etern,

                                    si a l’Infern hi tens estada,

                                    vés-te’n ja cap a l’Avern.

                                    Jo et commino que et retiris

                                    i els humans deixis en pau;

                                    plega ja dels teus deliris,

                                    vés-te’n, i adéu-siau!

Llucifer:            N’estic fart, ja, d’amenaces!

                        Vull que sonin els timbals!

                        Prepareu les vostres maces!

                        Borró, fes venir els sagals!

Borró:            Aquí sóc, mon capità;

                        com el vostre lloctinent

                        juro que guerra hi haurà

                        contra el Cel eternament.

                        Porto banyes fins l’espatlla,

                        grosses com les d’un colós:

                        són com les del senyor batlle,

                        i de tots els regidors!

                        Parleu clar, sense cap por,

                        i que sonin els timbals!

                        Us ho mana el Gran Borró

                        dels exèrcits infernals.

Llucifer, jo no tinc por:

a tothom puc criticar

perquè amb el nostre poder

ningú no ens farà callar.

Allà dalt d’aquell balcó

tots tan ben aposentats

i pendents del mamelló:

ni oposició ha quedat!

                        I si algú se sent ferit

                        del que diuen els banyetes,

                        que en el cul s’hi fiqui el dit,

                        i se’n vagi a fer punyetes!

Diable primer:             Llucifer, si vols fer pela,

                                     t’has de fer amic dels Ten,

                                    que en un any d’estar a la tele,

                                    de fer calés, se n’aprèn.

                                    Del que et voldria parlar

                                    és del que més m’esborrona:

                                    qui gosarà nominar

                                    els qui porten la corona?

                                    Ens han tret el Set de Nit,

                                    audiència, en tenia...

                                    la veritat no ens han dit:

                                    deu ser per la monarquia!

                                    La Cristina va cardant,

                                    i és que vol una princesa;

                                    cap problema, la casa és gran:

                                    del país és gentilesa!

                                    I parlant de palauets,

                                    el príncep, ja té caseta.

                                    ha costat set-cents quilets,

                                    i és més lleig que la punyeta!

                                    Per la part que hi aportem,

                                    sent que té tantes estances,

                                    no podria, gentilment,

                                    convidar-nos de vacances?

Llucifer:            Diableta, et diré:

                        no et fiquis amb monarquies!

                        Diràs un aserejé

                        i cinquanta Ave Maries!

Boter:                        Del vi de la meva bóta

                        no n’hi haurà per (a) cap Borbó,

                        ni cap rei, cavall ni sota;

                        per a ells, ni un petricó!

Diable segon:             Llucifer, al teu costat,

                                   jo m’hi sento molt segura:                          

                                    tu, per sort, mai no has cantat,                

                                    com aquella gran tortura!          

                                    Cada cop ho veig més clar,

                                    que qui mana s’emborratxa

                                    del poder que té a la mà:

                                    cada dia és més fatxa.

                                    És pitjor que una borrasca,

                                    més sinistre que un voltor,

                                    acabar amb la terra basca

                                    és la seva obsessió.

                                    L’actitud és malaltissa:

                                    remuga entre dent i dent

                                    el bigoti se li eriça

                                    quan sent d’Euskadi l’esment!

                                    Poc a poc s’ha anat posant

                                    el país en contra seva:

                                    el llautó ha anat mostrant

                                    que el feixisme no té treva!

                                    Si no penses com ell vol,

                                    et dirà que ets terrorista,

                                    com amb Franco, que en Pujol

                                    fou tingut per comunista!

Llucifer:             Només ell té la raó,

                        i de boig té la mirada;

                        em recorda el dictador

                        de la infame creu gamada.

Boter:             Per a paios com aquests,

                        el meu vi es fa vinagre,

                        s’empudeguen els coets

                        amb la seva ment tan agra!

Diable tercer:             Llucifer, si veus la Nina

                                  de bracet amb els dos Ten,

                                    trobaràs on és la mina

                                    per tenir un compte estupend!

                                    A Menorca jo he anat

                                    i la botella em fotia.

                                    Quan xuclava pel forat

                                    un mostatxo es reflectia.

                                    Com vam predir l’any passat,

                                    han arrodonit per dalt,

                                    els preus sostre ja han tocat,

                                    i nosaltres, sense un ral!

                                    I a sobre, la llei d’atur!

                                    A treballar ben diligent,

                                    de Rubí a Singapur,

                                    i al PP dient amén.

I el que és de saber comptar,

                                    podem dir que molt la caga:

                                    quants es varen aturar

                                    aquell dia de la vaga?

                                    És que ens vol arrossegar

                                    en la seva gran demència?

                                    Què li queda al català?

                                    Doncs és clar: la independència!

Llucifer:             És ben bé que no es comprèn

                        qui pot votar l’idiota:

                        potser Espanya va muy bien,

                        però està com una chota!

Boter:             Bóta, bóta, bóta, bóta,

                        mama, mama, mama, tu

                        i no en deixis ni una gota

                        si el teu vot és oportú!

Diable quart:             Llucifer, ara me’n vaig

                                   fins a l’Índia amb canoa,

                                    que m’espero des del maig

                                    per trobar-me amb la Chenoa!

                                    De seguida et parlaré

del manaia americà

que el bosc pretén fer malbé

perquè no es pugui cremar.

Bombardeja a mig món

amb armes sense mesura;

quin negoci té el cabron,

així se li posa dura.

                                    Va començar-la el papà,

una tasca tan feixuga;

ara el nen l’ha d’acabar

contra el moro que belluga.

                                    Ens han fotut la Diada,

ja no podrem celebrar

una derrota nostrada

amb el show americà.

                                    Del món vol ser el policia,

                                    però no és més que un cabronet:

                                    tan sols una mitjania,

                                    ignorant, analfabet.

Llucifer:             Amèrica triomfant

                        tornarà a ser rica i plena;

                        amb ses torres, endavant,

                        tan ufana i poca pena.

Boter:                        Al ianqui de ment tan boja

                        no li donaré pas vi,

                        que hi fotria salsa roja,

                        crec que ketxup en fa dir.

Diable cinquè:             Llucifer, crec que la Rosa

                                     té en l’alcalde el millor fan:

                                    ha escurat la nostra bossa

                                    amb el seu mal gust gegant.

                                    A l’Imperi de l’Aznar,

                                    per altre nom dit Espanya,

                                    han perdut el nord i el far,

                                    però encara hi posen la banya.

                                    Por derecho de conquista

                                    ens retenen uns papers

                                    que l’antic règim franquista

                                    ens robà sense regrés.

                                    Un ridícul fora mida

                                    van fer Espanya i el Marroc,

                                    en aquella illa esquifida

                                    que no és més que un tros de roc...

                                    Tot parlant amb Anglaterra

                                    volen fer-se amb Gibraltar,

                                    però amb tan poca mà esquerra,

                                    que el que han fet és fracassar.

                                    Proposem un intercanvi:

                                    el Peñón era espanyol,

                                    quan Catalunya, en canvi,

                                    era un país per ell sol!

Llucifer:             L’Arguiñano vol muntar

restaurants a Perejil

per convidar-hi l’Aznar

i també el Gil i Gil.

Boter:             Una bóta independent

                        fa un vi de suau aroma;

                        no en beurà cap president

                        ni tampoc papes de Roma!

Diable sisè:             Llucifer, si tingués fama,

                                  com el gran David Bisbal,

                                    veuries el meu programa

                                    per fer el dròpol integral!

                                    A Terrassa ens tenen farts

                                    amb el camp de golf dels nassos

                                    per fumar-se els seus cigars

                                    un grupet de senyorassos.

                                    Un munt d’arbres han tallat

                                    i han malmès tots els aqüífers,

                                    ho han deixat tot arrasat,

                                    i és que són més que mortífers!

                                    I el govern del senyor Aznar

                                    fa el mateix amb el riu Ebre:

                                    “que l’aigua no es perdi al mar”,

                                    aquesta és la seva febre.

                                    A terres valencianes,

                                    on fa temps mana el PP,

                                    camps de golf, amb moltes ganes,

                                    n’esperen l’aigua amb deler!

José Mari, t’has lluït

amb les teves lleis darreres:

són el somni més humit

dels fatxes més sangoneres.

Llucifer:            Molt ben dit, diablot vell

                        però no t’ha valgut l’esforç:

                        que el Diari Sabadell

                        no en farà ni un trist esbós.                       

Boter:                        D’aquest vi no hauran tastat

                        qui dels diners són sicaris...

                        Que se’n vagin al carat

                        aquest cony d’insolidaris.

Diable setè:                         En aquesta Operación,

                                      Llucifer, ves quina tela!,

                                    han ensarronat mig món

                                    per fer la primera pela.

                                    Del Diari Sabadell

                                    s’ha fet l’amo el senyor batlle;

                                    només surten fotos d’ell,

                                    i dels altres, ni una ratlla.

                                    Existeix un manual

                                    per al batlle socialista:

                                    han de fer-ho tot igual

                                    que amb l’estil capitalista.

                                    Les ciutats, totes calcades,

                                    és l’estil del sociata:

                                    places, fanals o parades,

                                    tots idèntics, quina lata!

                                    Els falten noves idees,

                                    però que vinguin del partit,

                                    i les seves diarrees

                                    són constants, dia i nit!

                                    Aquest any, amb les barraques

                                    prou bé que ho han demostrat,

                                    robant-los fins les estaques:

                                    ser alternatiu és vedat!

Llucifer:             Quinze quilos invertits

                        per portar la Rosa? És massa!

                        Quina colla de podrits!

                        En Manau, cap a Terrassa!

Boter:             Veniu, els de les barraques,

                        que us espera un got de vi!

                        Ja ho sabeu, que si destaques

                        et voldran sempre entorpir!

Sant Fèlix:               Estic fart ja de sentir

                                    que només conteu mentides

                                    per l’efecte d’aquest vi

                                    que us fa ser perdonavides.

                                    Ara és hora que partiu

                                    a cremar en el Foc Etern,

                                    amb les flames de roig viu

                                    i les brases de l’Infern!

Diablessa:               No temeu, companys diables,

                                    que ara jo us defensaré:

                                    aquests pobres miserables

                                    no tenen pas res a fer.

                                    Si baixeu de dalt del Cel,

                                    jo, d’on vinc, És d’allà dins,

                                    on no hi ha pas gens de gel,

                                    sinó bons havans i vins!

Tots:  A l’Infern s’hi està calent,

            fent-hi gresca tot el dia:

            els pecats, de cent en cent,

            i a cada racó, una orgia!

Sant Miquel:            Pestilents malvats diables,

                                    comporteu-vos tal com cal,

                                    prepareu-vos, miserables,

                                    per (a) la gran lluita final.

                                    De genolls tots a l’instant!

                                    Us ho mana Sant Miquel!

                                    Penediu-vos tot marxant

                                    cap al Regne del Rebel!

Llucifer:            Heu vist ja el nostre poder,

                        i això que no ho hem dit tot:

                        ja tenim l’infern prou ple,

                        i dels manguis, ni un sol mot.

                        Ja veurem, qui guanyarà,

                        perquè avui estem ben forts;

                        angelots, (a)nem a lluitar

                        fins que us vegem caure morts.

                        I ara, gent de Sabadell,

                        si heu après bé la lliçó,

                        no feu més el passerell,

                        i visca la Festa Major!