bona nit, conciutadans,

regidors amb moltes penques,

Si abans eren vint-i-tres

a remenar-hi les cireres,

n’han quedat quinze, només,

i ja els vénen les cagueres.

Que a aquest poble hi ha sarau

sens parar, perquè els d’en Bustos

deixen els fatxes en pau

i amb els joves són injustos.

Pots pegar algú de pell fosca,

per allà Torreguitard:

no es belluga ni una mosca,

sempre arriben massa tard!

Però si contra el senyor batlle

enganxes un adhesiu,

Per això sí que van viu!

Agraïm als d’allà dalt

que facin tantes cagades,

que els diables farem mal

amb les seves bajanades!

Escolteu-nos, vilatans,

que en direm de bastant grosses,

que no ens lliguen pas les mans

ni admetem que ens posin crosses!

ja te’n pots anar a l’infern;

contra mi ningú no pot,

que m’envia el Pare Etern!

Sóc l’Arcàngel Sant Miquel,

i un missatge us he portat:

que feu cas del Déu del cel,

i us rendiu sense combat!

No en feu cas, que és un tanoca!

Jo, que sóc tan collonut,

us ben juro que no hi toca.

Com el vostre general

us convido a aixecar el got,

i altres coses, tal com cal:

qui no folla, és que no pot!

No cregueu pas que em despisto

del que ens duu avui aquí;

foteu banyes a tot Cristo,

i crideu ben fort amb mi!

vinga foc i sorollàs,

i que visqui la titola

i els collons de Satanàs!

diablots de faç sinistra,

que el poder que tinc és gran,

puix del Cel en sóc ministre.

No patiu, sabadellencs,

que us darem protecció

de banyuts o terrassencs

(no sé pas el que és pitjor)!.

perquè sóc al teu costat;

la meva arma aixecaré

contra el Cel i la bondat!

Diablessa sóc, com cal,

dels diables, la muller;

si voleu sucar el pardal,

prou sabeu el que heu de fer!

vinga foc i molta fressa,

i que visqui la patata

de la nostra Diablessa!

que combats contra l’Etern,

si a l’Infern hi tens estada,

vés-te’n ja cap a l’Avern.

Jo et commino que et retiris

i els humans deixis en pau;

plega ja dels teus deliris,

vés-te’n, i adéu-siau!

Vull que sonin els timbals!

Prepareu les vostres maces!

Borró, fes venir els sagals!

com el vostre lloctinent

juro que guerra hi haurà

contra el Cel eternament.

Porto banyes fins l’espatlla,

grosses com les d’un colós:

són com les del senyor batlle,

i de tots els regidors!

Parleu clar, sense cap por,

i que sonin els timbals!

Us ho mana el Gran Borró

dels exèrcits infernals.

I si algú se sent ferit

del que diuen els banyetes,

que en el cul s’hi fiqui el dit,

i se’n vagi a fer punyetes!

hi ha paràsits fent la mona.

Cago’m seu! Qui els ha parit!

Fins i tot n’hi ha amb corona!

N’hi ha que mai no han treballat,

i omplen planes de revistes;

com si fossin grans artistes.

Sempre fent el mamarratxo

s’embutxaquen molts diners,

i més d’un, fins va borratxo,

i quins crits! Me cago’m Dés!

Però n’hi ha uns de refinats:

són un clan amb nom de whisky;

són alts, rossos, ben plantats,

rere seu, no hi ha qui visqui!

Van venir aquí de visita,

i tothom feia el badoc;

en Bustos, tot fent el tita

no s’ho va perdre, tampoc...

si a la foto pot sortir?

És tan lleig com un batraci,

però ell es creu un figurí!

al meu vi mai convidar,

perquè és de categoria,

que és un vi republicà!

hi ha muntada una caverna

plena d’un tuf malaltís:

un baf podrit de caserna!

Hi tallen el bacallà

uns sorges impresentables,

deixebles d’un escrivà,

mentiders i miserables.

El PP, que no es conforma

d’haver deixat de manar,

ara té una nova norma:

no deixar mai d’emprenyar!

Troben qualsevol excusa

per atacar l’enemic;

no paren de picar l’enclusa:

Gaudeixen molt protestant,

i la gent ja n’està farta;

ja no els sembla denigrant

manifestar-se amb pancarta!

encara un bon munt de gent:

que a aquest país, prou es nota,

hi ha molt fatxa impenitent!

i ara ho torno a repetir:

per als fatxes, pixarades,

que no tastaran el vi!

que no admetin cap raó

que no sigui la darrera

que ha dit el seu Gran Senyor.

Què és això de no fer classes

de catòlica moral?

És clar que treuen carbasses:

no se’ls educa com cal!

El terror mai no té causes!

No s’hi pot dialogar!

Foteu-li canya sens pauses,

que sols així es pot guanyar!

No s’ha, doncs, mai de parlar

amb qui pensi d’altra forma!

Per (a) qui pugui discrepar,

la garrotada és la norma!

De gais, no volen casoris,

ves, quina immoralitat!

Si es toleren tants desoris,

s’ha acabat, la humanitat!

que tot català voldria?

Ens ho posaran fotut!

Home, només faltaria!

si ets lesbiana o gai,

però per a un del PP,

t’ho ben juro, que això mai!

el que passa a la ciutat:

pots ben rebre de v(e)ritat.

L’any passat, ja va ser massa,

tant, que es va desfer el govern;

regidors amb poca traça:

manar amb ells deu ser un infern!

I no dimiteix ni Déu,

perquè mai no l’espifia;

ni ell mateix, ni el germà seu,

ni cap de sa companyia!

Mentrestant, a Plaça Espanya,

– i la cosa va amb el nom –

hi ha una gent bastant estranya

que fa tremolar tothom.

Algú hauria de respondre

del per què de tot plegat:

i que no ens vulguin confondre:

hi ha un culpable declarat!

i rimen amb maco i pèl;

com manaires, són injustos,

que llueixes al carrer,

et fotrà en un bon merder!

no vol cap antagonista;

vol que a tot diguem “amén”!

Em recorda el temps franquista!

Urbanitzen sens mesura

els voltants de la ciutat,

poc que queda de natura:

aviat s’haurà acabat.

Amb projectes megalòmans

tot ho volen arrasar,

i és que són ben bé uns fenòmens

dins de l’art d’especular!

Pretextant fer un Parc Agrícola

es carreguen Can Gambús:

uns quants pisos de pel·lícula

amb un preu que és un abús!

De Can Rull fins a Can Deu

ha crescut un nou districte,

hi ha asfalt per tot arreu,

l’aire sa deu ser un delicte!

el Torrent de Colobrers,

que no queda de natura

dins del terme, ja res més!

vol beure vi de la bóta,

l’hi daré contaminat...

amb el suquet d’aquí sota!

que em fa tornar mig ximplet:

no queda aigua a la resclosa,

i ja estem patint de set.

T’has dutxat, darrerament?

Clar que no, que hi ha sequera!

Em banyaré en un torrent,

per treure’m la polseguera!

I encara hi ha qui diu

que no hi ha canvi en el clima!

I es neguen a fer efectiu

un tractat de gran estima!

Encara que l’aigua manca,

els del golf volen regar:

que els grans senyors de la banca

de res no es volen estar.

Se’ls en fot la salut pública,

i reguen fins amb purins;

és la llei de la república

del diner i els seus padrins!

un bon tros d’aquesta vila:

les fites van rampinyar,

amb mà ferma i tranquil·la.

me’n demanen, d’aquest vi,

els daré, amb molta vista,

pixats d’origen porquí!

sempre les escombraries,

els carrers foren femers:

demà les trepitjaries!

Que bonica la ciutat,

amb la merda i la pudor!

Quin perfum que ens ha deixat

tan genial ambientador!

I què més puc desitjar?

Només falta la calor

perquè amb tant d’empastifar

surti forta la pudor!

I tot, per aquella vaga

que de fems tot va inundar,

perquè els augmentés la paga

l’empresa de netejar!

I l’Ajuntament, què feia?

Doncs rentar-se’n bé les mans,

que és aquesta la taleia

per fer sempre un bon balanç!

Tu no saps que el governant

mai de res no n’és culpable,

sempre ho és el contrincant?

vine a veure de la tassa,

i no esperis ni un gotet

dels que estan dalt de la plaça!

que només conteu mentides

per l’efecte d’aquest vi

que us fa ser perdonavides.

Ara és hora que partiu

a cremar en el Foc Etern,

amb les flames de roig viu

i les brases de l’Infern!

que ara jo us defensaré:

aquests pobres miserables

no tenen pas res a fer.

Si baixeu de dalt del Cel,

jo, d’on vinc, És d’allà dins,

on no hi ha pas gens de gel,

fent-hi gresca tot el dia:

els pecats, de cent en cent,

i a cada racó, una orgia!

comporteu-vos tal com cal,

prepareu-vos, miserables,

per (a) la gran lluita final.

De genolls tots a l’instant!

Us ho mana Sant Miquel!

Penediu-vos tot marxant

cap al Regne del Rebel!

i això que no ho hem dit tot:

ja tenim l’infern prou ple,

i dels manguis, ni un sol mot.

Ja veurem, qui guanyarà,

perquè avui estem ben forts;

angelots, (a)nem a lluitar

fins que us vegem caure morts.

I ara, gent de Sabadell,

si heu après bé la lliçó,

no feu més el passerell,

i visca la Festa Major!

al jovent alternatiu

que a l’Euterpe ara hi fa estada

i n’ha fet un local viu!

Que era mort i sepultat

un local que ha fet història

i els poders de la ciutat

tractaven com una escòria.

N’han obert de nou les portes;

mig Sabadell hi ha passat:

reviuen les sales mortes

i tothom n’està encantat!

Que si tinguessin vergonya

els que manen aquí dalt,

els dirien, poca conya,

cops de mà, i no cops de pal!

fer un esforç de dignitat,

i fer-hi l’allotjament

que es mereix tanta entitat!

que el Sistema, ves per on,

es injust, i no m’amago!

3 de Setembre de 2005